Segons l'article 13 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, la CÈDULA D'HABITABILITAT és el document administratiu que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa que siguin fixats per reglament i té aptitud per a ésser destinat a residència humana. Per a poder ocupar un habitatge, cal haver-ne obtingut prèviament la cèdula.
Les cèdules d'habitabilitat són de dos tipus:
D'habitatges nous:
· Nova construcció
· Obtinguts com a conseqüència d’obres de gran
rehabilitació
· Obtinguts mitjançant un canvi d'ús o reconversió
d'antiga edificació (per exemple transformar un
despatx en habitatge, un edifici comercial o
industrial, etc.)
· Legalització (d'obres de construcció d’habitatge
realitzades sense llicència)
· Habitatge creat per subdivisió d'un habitatge
existent.
D'habitatges usats: Habitatges existents a l'entrada en vigor del Decret.
Els locals, estudis, etc., no poden disposar de cèdula d'habitabilitat ja que no tenen la consideració d'habitatge.
Les dades que consten a la cèdula són:
- L'adreça de l'habitatge
- La superfície útil
- Les estances i els espais que el componen en el moment de la seva emissió
- El seu llindar màxim d'ocupació
A la cèdula no figura el nom del propietari, ja que la seva validesa permet diferents canvis d'ocupants.
Va dirigida al propietari de l'habitatge, l'administrador o un representant autoritzat.